Título: Brama (edició 2019)

Descripción: El Festival de creació contemporània del Masnou vol ser el punt de trobada de les múltiples formes de fer i estar en l’art contemporani amb una voluntat interdisciplinària. El Festival ofereix un conjunt de propostes de caràcter visual, d’acció i pensament per mostrar i expandir aquestes formes de fer i pensar l’art pel municipi.  A la seva primera edició, el festival es composa de diverses propostes: una exposició que reflexiona entorn els diferents llenguatges artístics actuals i el posicionament dels i les artistes enfront la societat, un dia d’art d’acció, un col·loqui inaugural sobre la investigació en l’art a cura de Núria Gòmez Gabriel i una conversa amb l’escriptor Enrique Vila-Matas sobre els nous llenguatges expressius. En la seva voluntat d’assolir diferents espais d’intercanvi, el Festival serà present a la Biblioteca Joan Coromines, posant a disposició de les visites un fons bibliogràfic que reflexiona sobre la interdisciplinarietat de l’art més enllà dels anys seixanta.  El Festival vol fer-se extensiu a tot el municipi, sense una seu fixa. Hi haurà activitats a la Biblioteca Municipal, la Sala Joan Comellas, l’escola i espai de creació Blanc de Guix i l’Espai Casinet. 

Genealogia de l'art “gos”

 

El gos (Canis lupus familiaris) [1]i l'ésser humà vaguen conjuntament per aquestes llars des de fa 31.700 anys.[2]

 

Hi ha aproximadament quatre-centes races[3] de gossos[4], famílies de cans fenotípicament diferents. Totes elles tenen una antiguitat de no més de 200 anys i són el resultat de l'antull de l'ésser humà per crear exemplars que compleixen els seus criteris socials i estètics. Un producte artificial intencionat.

 

Tenen una gran relació amb els humans, per a qui són animals de companyia, animals de guàrdia, gossos de treball, gossos de caça, gossos d'aigua, llebrers de carrera, gossos guia, gossos pastors … tots ells gossos[5] amb pedigrí, gossos amb garantia de puresa de raça. Gossos únics creats des del precepte de l'originalitat i la novetat. Mestres que són posseïdors de la tradició i exalten l'ideal de la lògica i la raó individual d'una sola òptica, europea, blanca i heterosexual. Gossos fets a imatge i semblança seva que borden i obeeixen els seus cànons estètics per a albirar al món i mostrar el poder d'una nació anomenada: Primer Món.

 

A l'uníson, mentre s'inventaven aquestes noves races en laboratoris coneguts, es renovaven els corrents artístics sota l'apel·latiu d'art modern, idees revolucionàries que canviaven les maneres de fer art, experiments d'avantguarda, famílies de ismes que se succeeixen buscant el progrés i l'excel·lència. Guerres, creació de necessitats per a les guerres, resultats estètics dels impactes violents de les guerres, desmaterialització... grans veritats i grans relats, igual que aquestes grans races de gossos. Innovació constant, “Jo no evoluciono, jo sóc. En l'art, no hi ha ni passat, ni futur. L'art que no està en el present no serà mai.”[6]

 

Els gossos de pedigrí són a l'art els grans mestres heretats de les avantguardes de finals del s.XIX i principis del s.XX, ferris éssers que representen l'autenticitat, l'originalitat i la raó. Genis que creen per la simple raó d'existir, únics i irrepetibles. Guanyadors, “agility champions”, serfs d'una veritat, abanderats en les seves disciplines.

 

Ara bé, que passa quan neixen gossxs mixtes, gossxs sense pedigrí, que són el resultat de la no intervenció planificada dels estaments de poder, gossxs que es desenvolupen per la selecció natural pròpia. Gossxs mestissos, creuaments de races, resultats aleatoris, salvatges, sense sostres, mil llets, bastards … llavors obtenim gossxs amb molta més variació genètica. Creuaments que es recombinen i que transfereixen gens recessius que muten i produeixen proles infinitament diferents. Pàries que sempre van ser aquí, rebutjats, invisibilitzats, maltractats, sense veu, veus subjacents que en aquests últims 50 anys borden amb més força i reclamen múltiples perspectives i la supressió d'una única veritat.

 

Formes culturals diverses, destrucció d'un significat correcte establert que es transforma en signe i s'uneix i se separa dels seus significants. Per tant, també es modifica la idea d'art, artista, i s'amplien les maneres de fer i entendre-ho. Amb ells nous mitjans tecnològics es donen nous camps d'expansió dels llenguatges artístics, obrint noves portes a múltiples interpretacions i perspectives. El vídeo, la foto, la fotocòpia, les tècniques de reproductibilitat múltiple[7], el text i la performance, comencen a auto validar-se gràcies a la perduda de la noció de la necessitat d'originalitat i autoria en les peces artístiques.

 

El posicionament estètic d'aquests artistes postmoderns se situa en una perspectiva límit respecte a les seves funcions històriques. Amb l'arribada de l'art conceptual, els museus, galeries d'art, i nous espais d'exhibició, abandonen gradualment la tipologia estàndard d'elements que alberguen, per a incloure una gran quantitat d'objectes quotidians de diversa naturalesa i procedència. Els creadors abandonen definitivament el llast artesanal en el qual es veien involucrats quan realitzaven el procés constructiu de les obres, per a dedicar-se en aquests moments, a seleccionar aquella part de la naturalesa exterior que ha de ser observada d'una manera particular. En el seu afany per atorgar prestigi social a la seva labor, adopten posicionaments d'altres disciplines com l'antropologia, la sociologia, la filosofia, la física, la màgia, la literatura… la recerca com a punt de partida, gossxs rondaires que ronden per les ciutats, neo-flaneur[8]s, que absorbeixen mil i una idees que roseguen en les despulles que troben llançades i creen amb el que troben per a reinterpretar i fer visible una micro-visió del món. Artistes que construeixen el seu art en la perifèria de les concepcions dominants de l'art, allunyant-se dels seus processos, creant nous significants. Significants que apoderen i legitimen els seus signes.

 

Divuit gossxs de carrer que borden amb força, gossos i gosses que juguen investigant i alterant els algoritmes de l'amor, educant, donant veu i usurpant cossos[i], transmutant en una infinitat de possibilitats còsmiques, produint contingut amb la seva empremta i veu, radiant el imperceptible i convertir- en canal de l'alteritat[ii],  des-trontollar els pilars del capitalisme, negar-se a obeir, des-produïr erigint en cada traç un nova via de escapament, fer de l’amor el primer motor[iii], il·luminant els rastres, subvertint les formes de comunicació, vigilant els que ens vigilen[iv],  fent del text obra i del lèxic soroll, dels codis estructures d'afecte i critica, onejant banderes que reclamen poesies[v], deformant el inalterable , materialitzant l'eteri, subjectivant l'objecte, reestructurant l'ordre i dibuixant a l'aire les formes que mai van tenir cos[vi],  sent cossos que són respostes allò descoratjador, violents ritmes sistemàtics que esclaten en ones sordes, moviment en silenci, el ball com a subjecte[vii],  passió incipient, visibilitzar el imperceptible, accionar per sobre de les seves possibilitats, oferir una nova pregunta i regalar-la sent cos[viii],  veure una ombra projectada per una llum tènue i fer d'això un món, bordar en l'últim punt i a part i elevar-ho, fer d'un final una deriva incontrolable de principis, mastegar els significats per resignificar els espais entre paraules, silenci[ix],  la terra es transforma, el foc crema i genera udols màgics carregats de passat, espiritualitat lògica, creure[x],  híbrids desobedients dissidents en els grisos, revolucionaris de l'afecte i del tot, aniquilant la part furgant l’error[xi],  trobar en les restes i exalçar-ho , temptar el temps convertint-lo en súbdit, crear en lloc de produir i estremir al exquisit [xii], on apareixen les formes que es creen a partir de l'ombra i del no-res, el que fa que el dibuix sigui un altre capturant el buit, ferro tou[xiii],  simbòlica repetició, aquesta constant deforma el signe, aquest signe-taca, aquesta taca; estructura, estructura en tensió entre forma i contingut, explosió[xiv], Hijos sin hijos, Extraña forma de vida, En un lugar solitario, Esta bruma insensata, Exploradores del abismo, Recuerdos inventados, impostura, Impón tu suerte, aunque no entendamos nada[xv].

 

Aquesta exposició, aquest festival que brama[xvi] vol ser un manifest a totes aquestes noves formes de fer, d'aquesta tradició de més de 50 anys anomenat art postmodern. I ser com proclama J.-M Poinsot [9] un detonant per a projectes i discursos encaminats tant a escriure la història i organitzar la temporalitat de la història de l'art contemporani com fer de l'art una utopia social.

 

Crear un espai temporal didàctic on el que esdevé produeixi lladrucs dissonants en els espectadors, aquests agents actius que participen i finalitzen les obres. Un espai-temps que ja no és un simple contenidor, una gossera catàleg, sinó una proposta en si que es qüestiona, reflexiona, ofereix, debat, s'equivoca i dóna múltiples respostes. Un espai actiu de pensament global. Un festival artístic-postmodern que vol inundar amb els ressons dels seus lladrucs tots els cossos que vaguen.

 

"No podem aixecar la veu pels demes, però podem aixecar la veu per ells i elles"

deia Lucy Lippard. [10]

 

[1] «Canis lupus familiaris». Catalogue of Life (2010 Annual Checklist) (en anglès). Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica (ITIS).

[2] L'evidencia fòssil més antiga d'un gos domesticat va ser trobada en 2008 en la cova Goyet de Bèlgica, corresponent a uns 31 700 anys i pel que sembla associat a la cultura Auriñaciense.

[3] El terme "raça" en ciència inclouria totes les varietats de gossos que habiten en el món, és a dir, només existeix una "raça" d'animals que comprenen als gossos i aquesta definició s'acostaria més a l'etiqueta taxonòmica de família.

[4] Wikipedia - enciclopèdia lliure. (2019). Canis lupus familiaris. 10 d'Octubre, de Projectes Wikimedia Lloc web: https://es.wikipedia.org/wiki/canis_lupus_familiaris.

[5] David Shrigley: Dog. (http://davidshrigley.com/)

[6] Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 25 d'octubre de 1881-Mougins, 8 d'abril de 1973) va ser un pintor i escultor espanyol que va dir moltes coses i li van deixar.

[7] Walter Benjamin, va ser un filòsof, crític literari, traductor i assagista alemany. El seu pensament recull elements de l'Idealisme alemany o el Romanticisme, del materialisme històric i del misticisme jueu (càbala) que li permeten fer contribucions perdurables i influents en la teoria estètica i el Marxisme occidental.( Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L’ obra d’art a l’época de la reproductibilitat técnica, 1936))

[8] El terme flâneur (/flɑnœʀ/) procedeix del francès, i es refereix a l'activitat pròpia del flâneur: vagar pels carrers, vagarejar sense rumb, sense objectiu, obert a totes les vicissituds i les impressions que li surten al pas.

[9]J.-M Poinsot, “les grandes expositions. Esquisse d’une typologie”, em L’oeuvre et son accrochage, Cabiers du Musée national d’art moderne, 17/18, Centre Georges Pompidou, 1986, p.122.

[10] Lucy Lippard (n. 1937) es una escritora internacionalmente conocida, crítica de arte, activista y curator de los Estados Unidos. Lippard es una de las primeras escritoras en reconocer la obra "desmaterializada" en el arte conceptual y una de las primeras historiadoras del arte feminista. Es la autora de 21 libros de arte contemporáneo y ha recibido numerosos premios y reconocimientos de arte y crítica literaria.


[i] Núria Gómez Gabriel és crítica d'art, docent i investigadora en l'àmbit de la comunicació i la cultura visual. Coautora del llibre Love me, Tinder (Temes d'avui, 2019). Ha mostrat els seus projectes en plataformes com CCCBLab Recerca i Innovació en Cultura de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​Programa de Suport a la Investigació de l'MACBA (Barcelona, ​​2018-2019), FEMTEK Pràctiques Artístiques Contemporànies, Feminismes i Tecnologia (Bilbao, 2019) , Festival Internacional de Videoart LOOP Barcelona (Barcelona, ​​2017-2019), Festival Kosmopolis (CCCB, Barcelona, ​​2019) i les Jornades d'Estudi de la Imatge de l'CA2M (Madrid, 2016), entre d'altres. Actualment desenvolupa les seves línies d'investigació en col·laboració amb les universitats UAB i UPF de Barcelona.

[ii] Enrique Doza, artista visual, editor, comissari i productor radio- fònic i musical. Fongui el taller/galeria Tiendere- cha en 2006, i de la editoria i el projecte editorial TD papers al costat d'Ariadna Serrahima en 2011. Compta amb una àmplia experiència en el món de l'autoedició impresa i sonora, i ha participat en múltiples fires d'autoedició locals, estatals i internacionals.

[iii] En el primer moment en què Yannick Sánchez (Lleida, 1987) va saber que el seu nom provenia del tennista Yannick Noah, es va donar compte que la vida era una gran canallada.

Va realitzar els seus estudis primaris en col·legis de monges, on va perdre la seva fe total per la divinitat. Va reaccionar cursant un batxillerat tecnològic, el qual va passar amb gran èxit acadèmic, però amb poc entusiasme per la disciplina. En finalitzar els seus estudis obligatoris, es va trobar amb la seva primera crisi identitària i va decidir dedicar-se a la contemplació estudiant fotografia. Es va formar com a tècnic en imatge i va aconseguir entrar com a becari en el departament de foto- representa gràficament del diari de Lleida El Matí. Un any després és contractat com un membre més de la plantilla. En finalitzar el seu primer any com a fotògraf professional, es troba amb la seva segona crisi identitaria. Decideix abandonar el seu treball i la seva ciutat natal per a moure's a la gran urbs de Barcelona. Allí aconsegueix accedir a la universitat i continuar buscant-se a si mateix en les Belles arts. Durant aquest període, descobreix que el sentit de la vida es produeix i no es reconeix en cap lloc. S'adona que tota cerca era un error. És a partir d'aquest moment en el qual decideix bolcar tota la seva energia en la producció de nou sentit per a la seva pròpia vida.

[iv] Anna Irina Russell. Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, on més tard va fer el Màster d’Art Sonor. És una de les artistes residents de llarga durada a Hangar i treballa amb Ràdio Web Macba a partir del seu projecte “The Coconut Effect”. La seva pràctica artística es basa en allò lúdic com a forma d’investigació sobre els codis i formes de comunicació i interacció. Treballa des de la creació de situacions absurdes per tal de desxifrar construccions socials establertes. Li interessa dinamitar les relacions entre el cos, l’espai i l’objecte des d’all desconcertant i inusual, utilitzant les interfícies com a espai d’interacció.

[v] Laura Llaneli . Cursó estudios musicales y Diplomatura en Diseño Gráfico. Es licenciada en Bellas Artes y Máster en Arte Sonoro por la Universidad de Barcelona. Es miembro de Sons de Barcelona, del colectivo Nenazas y del grupo de música Pradera. Es, a su vez, editora del blog de arte sonoro de Hangar y profesora en Metàfora-Studio Arts Programs. 
Entre sus premios destacan Art For Change 2019 (La Caixa), Premi Miquel Casablancas 2018, Premi Embarrat 2017 y Barcelona Producció 2014. Exposiciones en Casaplan (Valparaíso, Chile), Swinton&Grant (Madrid), ADN Platform (ADN Galería), Espai 2 (Galeria Àngels), MMSU (Croacia), Art3 (Francia), Lo Pati (Amposta) y Fundació Antoni Tàpies entre otros. Residencias en Casa de Velázquez, Art3 Valence, Lo Pati Balada, MMSU Rijeka, Estruch Sabadell y Hangar Barcelona. Actualmente trabaja en el espacio Salamina. 

[vi] Lluc Baños Aixalà. Post-Graduat a Kung. Kontshögskolan, Estocolm (2019) sota el programa "Project Studies for Professional Artists", Llicenciat en Belles Arts el 2012 per la Universitat de Barcelona / Accademia di Belle Arti di Bologna i Graduat Superior en Disseny Gràfic a EINA el 2009, premi Plata LAUS 2010 en la categoria Projecte Final de Carrera. Ha exposat individual i col·lectivament a Espanya, Suècia, Itàlia i Albània. Recentment, destaquen "O verdadeiro conxuro non é feito de palabras" a Galería Nordés, Santiago de Compostela (2019) o Biennal d'Art Ciutat d'Amposta a Lo Pati (2018).

[vii] Íria Llena Gasol, diplomada en Educació Infantil (UDL 2009). Realitza els seus estudis de dansa a nivell nacional i internacional. Formada en dansa clàssica, modern, contemporani, dansa urbana i balls llatins. Continua amb la formació en llengua de signes catalana (Àgils Comunicació, Barcelona) obté el certificat del nivell A1 (juny 2019). Ballarina i coreògrafa en col·laboració amb diferents companyies: Component de la cia Angels (2006) i coreògrafa i intèrpret del solo HER (2018). Marta Gálvez Moncasi: realitza els seus estudis de Ballet i Dansa Contemporània a Lleida, Barcelona i Holanda. En 2018 obté el Màster en Arts Escèniques d’Estudis Teatrals MUET a Barcelona. En 2012 finalitza i es gradua en Bachelor of Dance at ArtEZ Hogeschool voor de Kunsten a Holanda. En 2010 obté una beca Erasmus de ArtEZ que realitza en la Escola Superior de Dansa of Lisbon (Portugal). Es titula en 2008 del Bloc de Formació Clàssica i Contemporània a l'Escola de Creació AREA de Barcelona. Realitza dos anys de Publicitat i RR.PP en la Universitat ESERP de Barcelona (2006-2008). Desenvolupa i treballa la Dramatúrgia escènica en projectes de Dansa i Teatre.

[viii] Cia. Caber De Pie. Joan Segura i Albert Lucena son dos ballarins i docents de més de 1’97 d’alçada i amb una llarga trajectòria dins el camp de la dansa urbana i contemporània. Ara és junten en aquesta companyia per dur a terme el seu primer projecte, “caber de pie”.

[ix] Sara Agudo Millán. Graduada en Art i Disseny a l’Escola Massana, ha cursat recentment el Màster de Producció i Investigació Artística de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. La seva pràctica transcorre entre la investigació i la producció, des de l’interès en els límits de la percepció i el llenguatge. El text és un element rellevant, entenent el llenguatge com matèria i com una forma d'amalgamar fragments de la realitat que poden expandir-se en performances o recopilar-se en publicacions i altres suports. Ha exposat a Barcelona, Tàrrega, Granollers, Berlín i Madrid. Ha rebut la Beca Apertus 01 de la Fundació Han Nefkens, la Beca Creació Guasch Coranty, la Beca d’Internacionalització de La Escocesa per la residència GlogauAir Berlin i ha estat seleccionada pel Programa de Formació Open Studio Comunitat de Madrid, on viu temporalment.

[x] Rut Oliver Valls. Graduada en Belles Arts i especialitzada en Ceràmica. Cos, matèria i Moviment. La meva experiència artística té un fort vincle amb l'educació i l'acompanyament de persones. Des del joc i la plàstica o bé des d'un treball més profund i personal amb l'artteràpia. Actualment sóc professora de ceràmica de l'escola Blanc de Guix i segueixo expandint el camí creatiu. Els elements provinents de la Natura són la materia prima amb la que treballo perquè és el meu llenguatge plàstic matern. Des de petita que hi he tingut contacte, i amb el pas dels anys hem generat vincle: fer caminades llargues pel bosc em regenera, pujar un cim i veure un mar de núvols em dóna força i calma mental, fer la migdiada a un prat verd sota el sol m'escalfa l'ànima i els despertars vora la mar m'acompanyen en el respirar profund.

[xi] Venecia Fluor. Venècia fluor ve a parlar d'una supermasificació d'informació, l'absència de les pràctiques del cos que suportem i la desobediència constant de la nostra pròpia naturalesa. Els seus integrants són Adrià Gil i Alba Rihe, els dos entenen la música com a element generador de canvi i amb capacitat de barrejar-se amb altres disciplines artístiques per a difondre un missatge #folkloreprogresivo que aposta per la llibertat creativa per a no entrar en binarismes hegemònics de debò. Les lletres parlen del nostre present, com a éssers socials necessitem la comunitat però usem la tecnologia per a aïllar-nos més, la proximitat i ús freqüent de les xarxes creen espais de va buidar i no reflexió, els temps van molt ràpid potser massa, VF ens convida a ballar la reflexió i a suar el malestar!

[xii] Luis Torroja Matas. Tècnic Superior de Gràfica Publicitària i posteriorment com a Tècnic Superior d'Imatge, encaminant la meva professió cap a les arts gràfiques, la fotografia i el vídeo. Al poc temps, vaig començar a realitzar  encàrrecs per a diferents institucions com l'Ajuntament de Barcelona, la fundació Joan Brossa, Office of Architecture in Barcelona o el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.  Entre 2008 i 2012 em vaig llicenciar en Belles arts en la Universitat de Barcelona i va anar llavors quan vaig començar a desenvolupar la meva labor artística  de manera interdisciplinària des d'una voluntat més íntimista,   sense deixar de costat  el meu treball com a creatiu.  Des de 2014 fins ara,  treball com freelance en els àmbits de disseny gràfic, la fotografia i el vídeo i com director d'art d'una empresa de desenvolupament  d'aplicacions, sense renunciar a la meva labor artística, que actualment s'està  encaminant més notablement cap a l'àmbit  musical. Fins ara, els meus treballs artístics  han estat exhibits molt puntualment en alguna galeria  i en participacions col·lectives.

[xiii] Jutta Immenkötter viu i treballa entre Munic i Barcelona. Llicenciada en Belles Arts (especialitat escultura) a la Acadèmia de Belles Arts de Munic. Finalista del Premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d´Arts Visuals 2010. Des de 2001 ha exposat de manera individual i col•lectiva a diferents galeries de Munic: “Satelliten” (2001) a la Galerie Albrecht de Munic, “200 Jahre Kunstakademie München” (2008) a la Galerie Barbara Gross de Munic. Així com també “PresentA” (2003) a la Chinretsukan Galerie Tòquio. A Barcelona ha mostrat la seva obra a les exposicions individuals “Blaucel” (2019) a la Casa Elizalde, “Sota el cel” (2010) a la Galeria Esther Montoriol, “Luftweg” (2009) a l´espai EArt i “La Fuente màgica” (2009) a Square Studio entre d´altres.

[xiv] José Luis Paz Fo.  Amb vuit anys assisteix durant uns mesos en una acadèmia de pintura i dibuix. Llavors emprèn una carrera autodidacta. Estudia delineació i matèries relacionades amb la sanitat com el Radiodiagnòstic. Entre els anys 1996-97 freqüenta el Real Cercle Artístic de Barcelona, on practica dibuix figuratiu en viu amb els models de la institució. En 1997 comença a exposar la seva obra en exposicions col·lectives i individuals, tant en el territori espanyol com a l'estranger, així com en premis i Biennals entre les quals es poden citar la de Canàries, on va viure i va treballar entre 2000 i 2004. També participa en les convocatòries de Torres García Ciudad de Mataró, Focus abengoa Sevilla,en la Fundació Vila Casas, Palau Solterra, Girona i Ricard Camí entre altres.

[xv] La d’Enrique Vila-Matas és una de les veus més innovadores de la literatura en llengua castellana de les darreres dècades. Gràcies a la seva experimentació constant als límits expressius de la narrativa i l’assaig, ha esdevingut un autor de referència internacional. En els darrers anys, les seves indagacions l’han conduït al terreny prolífic que s’estén entre l’art i la literatura. Darrerament, ha fet de comissari artístic per a centres expositius com la Whitechapel Gallery de Londres, i les seves novel·les Marienbad électrique i Kassel no invita a la lògica són dos exemples de la riquesa de significats que es troben en l’esmentat territorio intermig.

--> Xavi Rodríguez Martín

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Projects

---------------------------------------------------------------------------------------------------------